Ictus, i ara què?


Aprofitant que el dia 29 d’Octubre va se el dia mundial de l’Ictus, m’agradaria parlar-vos d’aquest trastorn i de les opcions de rehabilitació.

  • Definició: és una alteració neurològica que es produeix quan una àrea cerebral s’afecta de manera transitòria o permanent perquè no hi ha aportació sanguínia o bé perquè es produeix una hemorràgia per trencament de vasos sanguinis. Per tant, la afectació és cerebral i depenent de les àrees afectades tindrem uns dèficits o uns altres.
  • Factors de risc per a patir un Ictus: hipertensió arterial no controlada, cardiopatia, colesterol, tabaquisme i diabetis.
  • Principals dèficits: tot i que poden ser molt variables, hi ha dèficits més prevalents per la anatomia de les pròpies artèries cerebrals ( n’hi ha que són més sensibles a problemes circulatoris) i si l’ictus s’ha produit en l’hesmisferi esquerre els dèficits cognitius seràn majors, ja que es on resideixen la funció del llenguatge i la majoria de funcions mnè Per tant els principals dèficits a treballar són: problemes motrius (hemiparèsia, hemiplègia, tr. de l’equilibri i espasticitat) i dins dels problemes cognitius els més freqüents són dèficits de memòria immediata, dèficits en les funcions executives i dèficits de llenguatge.
  • Què puc fer quan surto de l’Hospital? El primer any després de patir un Ictus és crucial per a la neurorehabilitació, ja que és el període més crític on el nostre cervell pot recuperar les funcions deteriorades. És molt important fer una rehabilitació individualitzada per a cada pacient i dèficit concret. La millor manera de realitzar la neurorehabilitació és fer-ho de manera integral amb diversos professionals especialitzats en la neurologia, com el neurofisioterapeuta, el neuropsicòleg i el neurologopeda.
  • Suport al cuidador i familiars: la atenció i cura d’una persona que ha patit un Ictus és una feina continua i pot ser molt esgotadora. Per tant, és bo anar a grups de suport, planificar bé el temps per a poder tenir temps lliure on poder descansar o tenir un temps per a nosaltres mateixos, demanar ajuda sempre que la necessitem i celebrar els petits progressos que es vagin fent en el dia a dia en comptes de veure sempre el que no es pot fer.

 

Ivette Casas
Neuropsicòloga
Nº Col: 15.568

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *